2.1.1. Astronomia en l’antiguitat

Callanish Stones, Escocia

Per als pobles primitius el cel mostrava una conducta molt regular. El Sol que separava el dia de la nit sortia cada matí des d’una adreça, l’Est, es movia uniformement durant el dia i es posava en la direcció oposada, l’Oest. A la nit es podien veure milers d’estels que seguien una trajectòria similar.

A les zones temperades, van comprovar que el dia i la nit no duraven el mateix al llarg de l’any. En els dies llargs, el Sol sortia més al Nord i ascendia més alt en el cel al migdia. En els dies amb nits més llargues el Sol sortia més al Sud i no pujava tant.

Del Paleolític es conserven gravats en pedra de les figures de certes constel: l’Óssa Major, l’Óssa Menor i les Plèiades. En ells cada estrella està representada per un alvèol circular excavat a la pedra.

Del final del Neolític ens han arribat menhirs i alineaments de pedres, la major part d’ells orientats cap al sol naixent, encara que no de manera exacta sinó sempre amb una desviació d’alguns graus cap a la dreta. Aquest fet fa suposar que suposaven fixa l’Estrella Polar i ignoraven la precessió dels equinoccis.

Els astrònoms de les cultures megalítiques van tenir uns coneixements realment sorprenents dels moviments dels astres i de la geometria pràctica. Ens demostren que van posseir aquest gran saber els grups de grans pedres erectes (megàlits, alguns de més de 25 tones de pes), disposades d’acord amb esquemes geomètrics regulars, trobats en moltes parts del món.

Alineacions de Carnac, França

Alguns d’aquests cercles de pedres van ser erigits de manera que assenyalessin la sortida i la posta del Sol i de la Lluna en moments específics de l’any; assenyalen especialment les vuit posicions extremes de la Lluna en els seus canvis de declinació del cicle de 21 dies que hi ha entre una lluna plena i la següent.

Stonehenge, England

Diversos d’aquests observatoris s’han preservat fins a l’actualitat sent els més famosos els de Stonehenge a Anglaterra i Carnac a França.

Stonehenge es va construir en diverses fases entre els anys 2200 i 1600 aC. Va ser erigit a 51 º de latitud nord i es va tenir en compte el fet que l’angle existent entre el punt de sortida del Sol en el solstici d’estiu i el punt més meridional de sortida de la Lluna és un angle recte. El cercle de pedres, que es dividia en 56 segments, podia utilitzar per determinar la posició dc la Lluna al llarg de l’any. I també per esbrinar les dates dels solsticis d’estiu i hivern i per predir els eclipsis solars.

Els sumeris van elaborar un calendari agrícola basat en els moviments celestes. (5.500 a.C.)

El calendari egipci estava basat en l’observació de la sortida helíaca de l’estrella Sothis (Sírius). La sortida helíaca d’una estrella esdevé quan aquesta reapareix a l’horitzó poc abans de l’alba, i després d’haver estat oculta, és a dir invisible per un període llarg de temps (uns 70 dies).

L’ interval de temps entre dues sortides helíaques consecutives de Sírius, és realment l’any sideri de365,246 dies. L’orto helíac de Sírius coincideix amb el solstici d’estiu i amb l’inici de les inundacions. L’any, en el calendari egipci constava de 365 dies, dividits en 12 mesos de 30 dies, més 5 dies festius (epagomenai o epagómenos). Així, amb aquest calendari l’any civil era ¼ més curt que l’any solar, de manera que es perdia un dia cada quatre anys.

El dia 1 del mes de Thot era quan començava l’any, i datava el començament de la inundació del Nil. Van dividir l’any en tres estacions de quatre mesos, amb 30 dies cada un:

  1. Inundació
  2. sembra,
  3. maduració de les collites.

El calendari julià, i el Gregorià, usat actualment, no són més que una modificació del calendari Egipci.

De finals de l’època egípcia (144 dC) són els anomenats papirs de Carlsberg, on es recull un mètode per determinar les fases de la Lluna, procedent de fonts molt antigues. En ells s’estableix un cicle de 309 llunacions per cada 25 anys egipcis, de manera que aquests 9125 dies es disposen en grups de mesos lunars de 29 i 30 dies. El coneixement d’aquest cicle permet als sacerdots egipcis situar en el calendari civil les festes mòbils lunars.

En el calendari Julià, es pren com a inici de l’any l’1 de gener, en lloc del tradicional 1 de març. Consta de 365 dies dividits en 12 mesos, excepte els anys bixestos que tenen 366 dies, i afegeixen un dia addicional al mes de febrer. El calendari julià compta com bixestos tots els quarts anys, inclusivament els seculars. Amb aquest calendari es comet un error de 7,5 dies cada 1000 anys. L’ordre dels mesos i la distribució dels dies seria així:

  1. januarius (31 dies)
  2. februarius (29) (o 30 els anys bixestos)
  3. martius (31)
  4. aprilis (30)
  5. maius (31)
  6. junius (30)
  7. julius (31) (anteriorment quintilis)
  8. augustus (30) (anteriorment sextilis)
  9. september (31)
  10. october (30)
  11. november (31)
  12. december (30)

El mes de quintilis es va consagrar en honor a Juli Cèsar l’any 44 aC. i se’l va anomenar, juliol per iniciativa de Marc Antoni, i el mes de sextilis a Octavi August, per iniciativa del Senat en el 23 aC., i se l’anomena August, però avui és agost. Per a satisfer la vanitat d’Octavi August, es va donar al mes consagrat en el seu honor 31 dies, llevant-li’l a febrer, i perquè no hi haguera tres mesos seguits de 31 dies, setembre va passar a tenir 30 dies, octubre 31, novembre 30 i desembre 31.

El calendari gregorià és el calendari establert pel papa Gregori XIII, a instàncies de Ghiraldi. És vigent des de 1582 i prové del calendari julià, utilitzat des que Juli Cèsar l’instaurés l’any 46 aC. La reforma del calendari va ser estudiada i realitzada pels matemàtics de la Universitat de Salamanca, que van presentar al Papa la proposta definitiva. Precisament aquell any, el papa ordenà que s’eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d’octubre va ser seguit pel 15 d’octubre), per tal de compensar l’avançament de l’arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessió dels equinoccis.

ANTERIOR SEGÜENT
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s