2.8.6. Saturn

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Es classifica com un gegant gasós o jovià, que significa “semblant a Júpiter”. S’anomena així en honor al déu romà Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenir l’homònim de dissabte), equivalent al deu grec Kronos (el pare tità de Zeus), al babiloni Ninurtai a l’hindú Shani. El símbol de Saturn representa la falç del déu romà (en Unicode: ♄).

El planeta Saturn està compost d’hidrogen, amb petites proporcions d’heli i traces d’altres elements.[11] L’interior consisteix en un petit nucli de roca i gel, envoltat d’una capa gruixuda d’hidrogen metàl·lic i una capa gasosa exterior. L’atmosfera exterior té una aparença generalment uniforme, encara que hi poden aparèixer alguns detalls duradors. A Saturn, els vents poden arribar a una velocitat de 1.800 km/h, i són significativament més ràpids que els de Júpiter. Saturn té un camp magnètic planetari d’intensitat intermèdia entre el de la Terra i el més potent de Júpiter.

Saturn té un sistema d’anells prominent, que consisteix principalment en partícules de gel amb una menor quantitat de roques petites i pols. Es coneixen seixanta-un satèl·lits que orbiten el planeta, sense comptar els centenars de “llunetes” dels anells. Tità, la lluna més gran de Saturn i la segona més gran del sistema solar (després de Ganimedes, una de Júpiter), és més gran que el planeta Mercuri i és l’única lluna del sistema solar que posseeix una atmosfera significativa.

Anuncis