2.8.3. Venus

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s’anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l’amor. Sense comptar la Lluna, és l’objecte natural més brillant al cel nocturn, arribant una magnitud aparent de −4.6. Com que Venus és més interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la seva elongació arriba a un màxim de 47,8 °. La brillantor màxima de Venus és poc abans de l’alba o poc després de la posta, raó per la qual de vegades se l’anomena L’estrella del matí o L’estrella de la tarda.

Es classifica com a planeta terrestre, i de vegades se l’anomena el “planeta germà” de la Terra, perquè són similars en mida, gravetat, i composició general. Venus està cobert per una capa opaca de núvols altament reflectors d’àcid sulfúric, cosa que impedeix l’observació de la superfície amb llum visible. Venus té l’atmosfera més densa de tots els planetes terrestres, que consisteix principalment de diòxid de carboni, perquè no té ni cicle del carboni ni vida orgànica per absorbir-lo en forma de biomassa. Es creu que Venus, en temps antics, tenia oceans semblants als de la Terra, però aquests es van evaporar completament quan la temperatura va augmentar, deixant una capa desèrtica amb roques en forma de lloses. Probablement l’aigua s’ha dissociat, i, com que Venus no té camp magnètic, el vent solar s’ha endut l’hidrogen cap a l’espai interplanetari. La pressió atmosfèrica a la superfície del planeta és 92 vegades la de la Terra.

La superfície de Venus va ser subjecte d’especulació fins que alguns dels seus secrets van ser descoberts a finals del segle XX. El Projecte Magellan en va fer una cartografia detallada entre el 1990 i el 1991. El sòl mostra evidències de vulcanisme, i el sofre de l’atmosfera podria indicar que hi ha hagut erupcions recents. Tanmateix, encara és un enigma el per què no es troben rius de lava al voltant de cap de les calderes visibles. Hi ha un baix nombre de cràters d’impacte, cosa que mostra que la superfície és relativament jove, amb una edat d’aproximadament 500 milions d’anys. No hi ha cap indici de tectònica de plaques, possiblement perquè la seva escorça és massa dura per subduir sense aigua que la faci més fluïda. En comptes d’això, és possible que Venus vagi perdent la seva escalfor interna en episodis periòdics de renovació en massa de la seva superfície.

L’adjectiu venusià s’utilitza normalment per a objectes relacionats amb Venus o per referir-se als seus hipotètics habitants. Venus és l’únic planeta del sistema solar anomenat en honor a una figura femenina, tot i que tres planetes nans – Ceres, Eris and Haumea – també tenen noms femenins.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s