2.7. Organització de l’Univers II

GALÀXIES

Galáxia espiral NGC 1672

Una galàxia és un sistema massiu d’estrelles, núvols de gas, planetes, pols, i potser matèria fosca, i energia fosca, units gravitacionalment. La quantitat d’estrelles que formen una galàxia és variable, des de les nanes, amb 107, fins a les gegants, amb 1012 estrelles (segons dades de la NASA de l’últim trimestre del 2009).

S’estima que hi ha més de cent mil milions (10e11) de galàxies en l’univers observable. La majoria de les galàxies tenen un diàmetre entre cent i cent mil parsecs i estan usualment separades per distàncies de l’ordre d’un milió de parsecs. L’espai intergalàctic està compost per un tènue gas, la densitat mitjana no supera un àtom per metre cúbic. La majoria de les galàxies estan disposades en una jerarquia d’agregats, anomenats cúmuls, que al seu torn poden formar agregats més grans, anomenats supercúmuls. Aquestes estructures majors estan disposades en fulles o en filaments envoltats d’immenses zones de buit en l’univers.

S’especula que la matèria fosca constitueix el 90% de la massa en la majoria de les galàxies. La naturalesa d’aquest component no està demostrat que veritablement existeix, ja que teòricament és una matèria estranya que no es pot trobar res més que en l’univers.

Tipus de galàxies

Les galàxies tenen tres configuracions diferents: Elíptiques, espirals i irregulars. Una descripció una mica més detallada, basada en la seva aparença, és la proveïda per la seqüència de Hubble, proposada en l’any 1936. Aquest esquema, que només descansa en l’aparença visual, no pren en compte altres aspectes, com ara la taxa de formació d’estrelles o l’activitat del nucli galàctic.

Seqüència de Hubble

Galàxies elíptiques

Poden ser nomenades des E0 fins E7, on el nombre significa cuán ovalada és la lipse, així, E0 seria una forma d’esfera i I7 de plat o disc. També es pot dir que el nombre indica el seu excentricitat multiplicada per 10.

La seva aparença mostra escassa estructura i, típicament, tenen relativament poca matèria interestelar. En conseqüència, aquestes galàxies també tenen un escàs nombre de cúmuls oberts, i la taxa de formació d’estrelles és baixa. Per contra, aquestes galàxies estan dominades per estrelles velles, de llarga evolució, que orbiten al voltant del nucli en direccions aleatòries. En aquest sentit, tenen certa semblança als cúmuls globulars.

Les galàxies més grans són gegants elíptiques. Es creu que la majoria de les galàxies elíptiques són el resultat de la coalició i fusió de galàxies. Aquestes poden arribar a grandàries enormes i amb freqüència les hi troba en conglomerats majors de galàxies, a prop del nucli.

Galàxies espirals

Les galàxies espirals són discos rotants d’estrelles i matèria interestel, amb una protuberància central composta principalment per estrelles més velles. A partir d’aquesta protuberància s’estenen uns braços en forma espiral, de lluentor variable.

  • (Sa-c): Galàxia de forma espiral amb braços de formació d’estrelles. Les lletres minúscules indiquen cuán solts es troben els braços, sent “a” els braços més atapeïts i “c” els més dispersos.
  • Galàxies lenticulars (SO): Forma de galàxia espiral sense braços. E8 també s’esmenta com a pertanyent a aquest tipus.
  • Galàxies espirals barrades (SBa-c): Galàxia espiral amb una banda central d’estrelles. Les lletres minúscules tenen la mateixa interpretació que les galàxies espirals.
  • Galàxies Espirals Intermèdies (SABA-c): Una galàxia que, d’acord a la seva forma, es classifica entre una galàxia espiral barrada i una galàxia espiral sense barra ..

Galàxies irregulars

Una galàxia irregular és una galàxia que no encaixa en cap classificació de galàxies de la seqüència de Hubble. Són galàxies sense forma espiral ni líptica.

Hi ha dos tipus de galàxies irregulars. Una galàxia Irr-I (Irr I) és una galàxia irregular que mostra alguna estructura però no prou per enquadrar-clarament en la classificació de les seqüència de Hubble. Una galàxia Irr-II (Irr II) és una galàxia irregular que no mostra cap estructura que pugui enquadrar-la en la seqüència de Hubble.

Les galàxies nanes irregulars solen etiquetar-se com ja hem dit. Algunes galàxies irregulars són petites galàxies espirals distorsionades per la gravetat d’un veí molt més gran.

Tot just un 5% de les galàxies brillants reben el nom de galàxia irregular.

Formant part d’una galàxia existeixen subestructures com les nebuloses, elscúmuls estelars i els sistemes estelars múltiples.

NEBULOSES

NGC3372 Eta Carinae

Les nebuloses (nebula singular, Nebulae plural, en llatí i anglès) són regions del medi interestelconstituïdes per gasos (principalment hidrogen i heli) i partícules sòlides anomenades pols. Tenen unaimportància cosmològica notable perquè moltes d’elles són els llocs on neixen les estrelles perfenòmens de condensació i agregació de la matèria, en altres ocasions es tracta de les restes d’estrelles ja extintes.

Les nebuloses associades amb estrelles joves es localitzen en els discs de les galàxies espirals i enqualsevol zona de les galàxies irregulars, però no se solen trobar en galàxies líptiques ja que aquestestot just tenen fenòmens de formació d’estrelles i estan dominades per estrelles molt velles. El cas extrem d’una galàxia amb moltes nebuloses patint intensos episodis de formació estel·lar s’anomena galàxia Starburst.

Abans de la invenció del telescopi, el terme «nebulosa» s’aplicava a tots els objectes celestes d’aparença difusa. Per aquesta raó, de vegades les galàxies (conjunt de milers de milions d’estrelles, gas i pols units per la gravetat) són anomenades impròpiament nebuloses, es tracta d’una herència de l’Astronomia del segle XIX que ha deixat el seu signe en el llenguatge astronòmic contemporani.

CÚMULS ESTELARS

Plèiades

Un cúmul estelar és un grup d’estrelles atretes entre si per la seva gravetat mútua. La classificaciótradicional inclou dos tipus de cúmuls estelars: cúmuls globulars i cúmuls oberts (o galàctics).

Els cúmuls globulars són agrupacions denses de centenars de milers o milions d’estrelles velles (mésd’un millardo d’anys), mentre que els cúmuls oberts contenen generalment centenars o milers d’estrellesjoves (menys de cent milions d’anys) o d’edat intermèdia (entre cent milions i un millardo d’anys). Elscúmuls oberts són disgregats al llarg del temps per la seva interacció gravitatòria amb núvols moleculars en el seu moviment per la galàxia mentre que els cúmuls globulars, més densos, són mésestables davant de la seva disgregació (encara que, a llarg termini, també acaben sent destruïts ). A més de les diferències en nombre d’estrelles (i, per tant, massa) i en edat entre els dos tipustradicionals de cúmuls, també es distingeixen per la seva metalicidad (els cúmuls oberts són rics en metalls mentre que els globulars són pobres en ells ) i la seva òrbita (els cúmuls oberts pertanyen a lapoblació del disc de la galàxia mentre que els globulars pertanyen al halo). Per contra, no hi ha diferències grans entre les mides dels nuclis d’ambdós tipus de cúmuls, que en ambdós casos és d’uns pocs pársecs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s