1.5. Límits de la ciència

Has de saber que…

  • Per poder posar límits a la ciència, és necessari saber què es pot considerar com a tal i què no.

  • Coneixement ordinari és el conjunt de sabers i creences heretats i apresos, tant teòric scom pràctics, alguns amb base científica i altres no (refranys, proverbis, dites, contes,mites, supersticions). No és sistemàtic ni crític, és poc contrastat i en ell predominen informacions útils per a la nostra vida diària. Està molt arrelat en totes les societats i condiciona els esquemes mentals de tot ésser humà.

  • La Pseudociencia es caracteritza per usar un llenguatge aparentment científic, evitar la justificació, presentar resultats no reproduïbles ni avaluables, fer passar per científic un coneixement ordinari, i referir-se a sabers ancestrals als quals només uns elegitspoden accedir (arts endevinatòries, per exemple).

  • La tecnologia és la capacitat de resoldre problemes de forma pràctica, desenvolupanttècniques a partir de la modificació o la creació de materials i objectes. La tecnologia es desenvolupa com un procés adaptatiu de l’home al medi. Amb la ciència i la tecnologia aconseguim superar les nostres limitacions biològiques.

PARADIGMES, REVOLUCIONS I PROGRÉS CIENTÍFIC

Cada època es regeix per un determinat paradigma científic, format per un sistema de teories, mètodes, terminologia i instruments científics. Un paradigma només canvia quan les teories presenten suficients anomalies i quan, a més, hi ha una voluntat social de canvi. Això constitueix una revolució científica.

exemples:

  • La mecànica de Newton va ser el paradigma acceptat fins a la teoria de la relativitat d’Einstein.
  • La teoria geocèntrica de Ptolomeu només va ser rebutjada quan al segle XVI, Copèrnici Galileu, primer i més tard Brahe i Kepler, amb l’ajuda de millors instruments d’observació, van demostrar l’heliocentrisme, acompanyat d’un canvi de mentalitat social que va desvincular ciència i religió.


LÍMITS DE LA CIÈNCIA

En base a tot això podem determinar que per delimitar la ciència tenim:

  • Límits epistemològics (impossibilitat d’arribar a la veritat en alguns temes).
  • Límits tècnics.
  • Límits econòmics.
  • Fraus científics.
  • Condicionants ètics i legals.
  • Problemes socials:
    • Conflictes institucionals (internacionals, empresarials, religiosos)
    • Impactes mediambientals (desenvolupament sostenible)
    • Modificacions genètiques amb repercussió en el futur
    • Invenció d’armes de destrucció massiva com amenaça mundial, amb militarització de la ciència
HISTÒRIA DE LA TECNOCIÈNCIA
Època Fites
Paleolític-Neolític Càlcul i coneixements de Botànica i Astronomia. Desenvolupament de l’ús de materials diversos.
Periode Grecollatí Sistematització del coneixement  i inici  de la ciència contemporània.
Edat Mitja Oscurantisme per predomini del poder eclesiàstic i de les idees d’Aristòtils. Els àrabs serveixen de pont entre orient i occident

 

Segles XVI-XVII, Renaixement Revolució científica. S’estableixen els fonaments conceptuals i institucionals de la ciència moderna. La teoría heliocèntrica és un dels exemples d’aquesta revolució. Consolidació de la ciència en gairebé tots els camps  (Descartes, Leibniz i Newton)

 

Segle XVIII, Il·lustració Consolidació de les Societats Científiques i Universitats. Elaboració de les primeres enciclopèdies. Predominància del mecanicisme amb la creació de la màquina de vapor, que donaria pas a la revolució industrial. 
Segle XIX, segle de la Ciència Edat daurada de la medicina, biologia, quimica i fisica, amb gran interés social per la ciència.Canvi de paradigma impulsat per la mecànica quàntica i gran desenvolupament tecnològic. 
Siglo XX Canvi de paradigma, amb la teoria de la relativitat, desenvolupament atòmic i revolució genètica. Avançaments enormes en tots els camps de la ciència 

Altres consideracions cap a la ciència

CIÈNCIA I ECONOMIA: La consideració de l’economia com una ciència parteix de l’època de la Il.lustració però télimitacions en ser difícil reproduir experiments socials. La relació entre economia i ciència queda reflectida en el desenvolupament industrial i la productivitat (maquinària i tecnologia abarateixen i agilitzen els processos). A partir del segle XIX les indústries tenen així departaments de recerca. Els projectes d’I + D, amb transferència de ciència i tecnologia, són els que possibiliten el desenvolupament de les societats actuals.

CIÈNCIA I ART: Encara que semblen contraposats estan relacionats. Així matemàtica i geometria són la base de l’arquitectura. En enginyeria civil s’aplica el disseny, on ciència i tecnologia estan presents a través de nous materials i de programes de simulació i modelització. Un altre exemple és l’art fractal, en què usant programes d’ordinador s’obtenen resultatsd’alt valor estètic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s