1.4. Història de les Ciències

Has de saber que

  • La Història de la Ciències ens posa de manifest com les teories científiques van evolucionant al llarg de la història i que el coneixement científic és provisional i està associat a la resolució dels problemes plantejats en cada moment històric.

  • Una revolució científica té lloc quan el cos teòric de coneixements existent no explica els fenòmens existents i hi ha una teoria rival més potent i explicativa que la substitueix.

  • L’obra científica influeix en la vida de les societats.

  • Els descobriments poden no només millorar el nivell de vida de les persones, prevenir o curar malalties, facilitar les tasques diàries o fer més suportable el treball.

  • De vegades, també contribueixen a veritables revolucions culturals, fent que la visió del món canviï radicalment i la manera de pensar es modifiqui de manera important.

  • La ciència ha estat cosa d’homes que han relegat a la dona del coneixement científic.

  • La menor proporció de dones dedicades a l’estudi i elaboració de la ciència, amb respecte dels homes és una realitat al llarg de la història.

  • Les dones segueixen estant excloses de les ciències i tecnologies més prestigioses i dels nivells més alts del sistema, en especial dels llocs de decisió.

LES REVOLUCIONS CIENTÍFIQUES

Revolució científica és un concepte de l’epistemologia i la història de la ciència encunyat per Thomas Kuhn en l’obra L’estructura de les revolucions científiques, encara que molt sovint es restringeix el seu ús a una època històrica en concret, la de la ciència dels segles XVI i XVII, que és el sentit en què ho va usar Alexandre Koyré (vegeu revolució científica).

El concepte kuhnià de revolució científica implica una especial relació entre les condicions socioeconòmiques i l’entorn intel · lectual, i s’entén com el moment en què la producció científica deixa de reproduir els esquemes de la denominada ciència normal i es produeix un canvi de paradigma científic.

Les grans revolucions científiques

Són cada un dels períodes històrics en què s’ha produït un d’aquests canvis. Cadascuna d’elles va sorgir i es va concentrar especialment en determinades disciplines científiques, encara que també van portar conseqüències per les altres:

  • Revolució copernicana, en astronomia i física, des Nicolau Copèrnic (De revolutionibus, segle XVI) fins Isaac Newton(finals del segle XVII, la importància de Newton en l’acceptació del nou paradigma i la seva fixació fa que es sola parlar d’ell com a paradigma newtonià ). El filòsof i historiador de la ciència Alexandre Koyré va proposar el terme revolució astronòmica per aquest proces.
    • En el mateix any (1543) en què Copèrnic moria i es publicava pòstumament el seu llibre, també ho feia el De humani corporis fabrica d’Andrés Vesalio, que va revolucionar l’anatomia. Sol parlar-se de revolució científica del segle XVII per referir-se al període fonamental que va suposar el canvi del concepte de ciència qualitativa, basada en la lògica sil·logística per la ciència quantitativa basada en la lògica experimental. En aquest procés va ser fonamental la renovació del mètode científic a càrrec de personatges com René Descartes, Johannes Kepler, Francis Bacon o Galileu Galilei. La nòmina podria ser extensa: Christian Huygens, William Gilbert, Otto von Guericke, Francis Hauksbee, Evangelista Torricelli, Blaise Pascal, Robert Hooke, Robert Boyle, William Harvey, Marcelo Malpighi, Regnier de Graaf, Jan Swammerdam o Antoni Leeuwenhoek. La polèmica entre empirisme i racionalisme, deducció i raonament inductiu i altres debats intel·lectuals, com el debat dels antics i els moderns (superació del principi d’autoritat propi de l’escolàstica), es completen amb el que a la fi del segle XVII es coneix amb el nom de crisi de la consciència europea (concepte encunyat per l’historiador Paul Hazard) que precedeix a la Il·lustració del segle XVIII.
  • Revolució darwiniana, en biologia i ciències de la Terra, des de Charles Darwin (L’origen de les espècies, 1859). També sol denominar revolució evolucionista.
  • Revolució einsteniana, en física, des Albert Einstein (articles de 1905). També sol denominar revolució relativista.
  • Revolució indeterminista, que no es refereix al indeterminisme filosòfic oposat al determinisme, sinó a la indeterminació: la superació de la concepció mecanicista o determinista de la ciència, sobretot a partir de les tres famoses construccions teòriques dels anys vint i trenta del segle XX degudes a Heisenberg, Schrödinger i Gödel, sobre la indecidibilitat, el principi d’incertesa, la indiferència i la impossibilitat d’eludir la interferència de l’experimentador o observador sobre el fet experimentat o observat.
    • Inclosa en aquesta, la revolució quàntica es va iniciar en un període anterior, a partir de Max Planck (1900, constant de Planck) i Einstein (Un punt de vista heurístic sobre la creació i transformació de la llum, un dels famosos articles de 1905). Aquesta revolució quàntica no pot denominar-per un sol científic, ni tan sols per un únic grup d’ells, equip o escola local, donada la gran quantitat que va intervenir en el complex procés que va portar al llarg del primer terç del segle XX fins a la definició de la mecànica quàntica (Pieter Zeeman, Hendrik A. Lorentz, James Franck, Walter Nernst, Henry Moseley, Peter Debye, Arnold Sommerfeld, Arthur Holly Compton, Hendrik Kramers, Wolfgang Pauli, Louis de Broglie, George Uhlenbeck, Samuel Goudsmit, Paul Dirac, John von Neumann, etc.), entre els quals Heisemberg, Max Born, David Hilbert, Felix Klein, Pascual Jordan i Niels Bohr van desenvolupar l’anomenada mecànica quàntica matricial i Schrödinger la mecànica quàntica ondulatòria(1926 Quantització com un problema de valors propis). 

Altres canvis de paradigma entre la ciència clàssica i la ciència moderna

  • En medicina i fisiologia la revisió de l’anatomia d’Aristòtil i les teories d’Hipòcrates i Galè (teoria dels humors), per autors dels segles XVI i XVII: Andrea Vesalio, Miguel Servet i William Harvey(De motu cordis, 1628, on proposa la seva teoria de la circulació de la sang).

    Servet

  • Superació de les matemàtiques gregues clàssiques de Pitàgores, Tales de Milet, Euclides i Arquimedes, a partir del segle XVII (Descartes, Pascal, Leibniz-Newton, càlcul infinitessimal) i del segle XVIII (Euler, Gauss, geometria no euclidiana).

Altres denominacions

Sense que representin canvis menys importants, altres canvis de paradigma restringits a una ciència en concret, són també anomenats habitualment “revolucions” i de vegades denominats pel científic que els protagonitza:

  • Revolució lavoiseriana o revolució química, pel químic Antoine Lavoisier.

    Mendel

  • Revolució lyelliana, pel geòleg Charles Lyell.
  • Revolució maxwelliana, pel físic James Clerk Maxwell.
  • Revolució mendeliana o revolució genètica, en genètica, des Gregor Mendel (1865, Experiments sobre la hibridació de plantes), encara que no va ser rebut per la comunitat científica fins a principis del segle XX (1900, Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak; 1902, William Bateson Principis d’herència de Mendel, investigacions posteriors d’Archibald Edward Garrod i Thomas Hunt Morgan)
  • Revolució bioquímica se sol aplicar als descobriments que van portar al desxiframent del codi genètic i l’ADN (James D. Watson, Francis Crick i un llarg etcètera, en què s’inclou l’espanyol Severo Ochoa).
  • Revolució genòmica se sol aplicar a la biotecnologia procedent de la investigacions entorn del genoma (1990-2003, Projecte Genoma Humà).
  • Revolució wegeneriana, en geologia, des que Alfred Wegener proposa la teoria de la deriva continental el 1912, i fins l’any Geofísic Internacional de 1957.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s