1.2. Què és la ciència?

Has de saber que …

  • La Ciència és el fruit de la curiositat de l’ésser humà, el resultat de la recerca d’explicacions i de l’intent de respondre als interrogants i problemes que en cada moment històric s’han plantejat.

  • No només és un conjunt de coneixements sinó una forma de treball, una metodologia per resoldre interrogants o problemes.

  • Al principi, la recerca del saber agrupava a la filosofia i la ciència que estaven juntes, però poc a poc va donar lloc a dues disciplines independents, separades pels problemes a abordar i pel seu mètode d’estudi.

  • L’aplicació de la metodologia científica als diferents àmbits de la naturalesa i de la societat ha donat lloc a diferents àrees de coneixement o disciplines científiques cada vegada més especialitzades.

  • Les pseudociències són falses ciències, no es basen en la metodologia científica ni en una explicació racional dels problemes, la majoria de les vegades no persegueixen el coneixement i es basen en la ignorància i en la superstició.


La ciència (del llatí scientia ‘coneixement’) és el conjunt de coneixements sistemàticament estructurats obtinguts mitjançant l’observació de patrons regulars, de raonaments i d’experimentació en àmbits específics, dels quals es generen preguntes,es construeixen hipòtesis, es dedueixen principis i es elaboren lleis generals i esquemes metòdicament organitzats.

La ciència utilitza diferents mètodes i tècniques per a l’adquisició i organització de coneixements sobre l’estructura d’un conjunt de fets prou objectius i accessibles a diversos observadors, a més de basar-se en un criteri de veritat i una correcció permanent. L’aplicació d’aquests mètodes i coneixements condueix a la generació de més coneixement objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Sovint aquestes prediccions poden formular mitjançant raonaments i estructurar-se com regles o lleis generals, que donen compte del comportament d’un sistema i prediuen com actuarà aquest sistema en determinades circumstàncies.

Descripció i classificació de les ciències

L’anomenada ciència experimental s’ocupa només de l’estudi de l’univers natural ja que, per definició, tot el que pot ser detectat o mesurat forma part d’ell. En el seu treball d’investigació, els científics s’ajusten a un cert mètode, el mètode científic, un procés per a l’adquisició de coneixement empíric. Per a fins de comprensió, es pot dir que l’anomenada ciència aplicada consisteix en l’aplicació del coneixement científic teòric (l’anomenada ciència bàsica o teòrica) a les necessitats humanes i al desenvolupament tecnològic. És per això que és molt comú trobar, com a terme, l’expressió “ciència i tecnologia”: dos aspectes inseparables, en la vida real, d’una mateixa activitat.

Alguns descobriments científics poden resultar contraris al sentit comú. Exemples d’això són la teoria atòmica o la mecànica quàntica, que desafien nocions comunes sobre la matèria. Moltes concepcions intuïtives de la naturalesa han estat transformades a partir de troballes científics, com el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol o la teoria evolutiva de Charles Darwin.

Esquema de classificació plantejat pel epistemólogo alemany Rudolf Carnap:

  • CIÈNCIES FORMALS. Estudien les formes vàlides d’inferència. No tenen contingut concret, és un contingut formal, en contraposició a la resta de les ciències fàctiques o empíriques. Es basen en la deducció abstracta idea, i per tant:
    • No es refereixen a fets de l’experiència.
    • Es centren en argumentacions i raonaments numèrics i simbòlics.
    • Regeixen la seva pròpia coherència interna.
    • Es desenvolupen a partir d’inferències o deduccions.
    • Constitueixen l’eina per al desenvolupament de les ciències empíriques.
  • CIÈNCIES EXPERIMENTALS O EMPÍRIQUES. Es basen en l’experiència
    • Ciències naturals. Són aquelles disciplines centíficas que tenen per objecte l’estudi de la naturalesa.
    • Ciències socials. Són aquelles disciplines que s’ocupen dels aspectes de l’ésser humà – cultura i societat-El mètode depèn de cada disciplina particular.

Mario Bunge (1983) va classificar la ciència en funció de l’enfocament que es dóna al coneixement científic: d’una banda, l’estudi dels processos naturals o socials (l’estudi dels fets) i, de l’altra, l’estudi de processos purament lògics i matemàtics (l’estudi de les idees), és a dir, va postular l’existència d’una ciència factual (o ciència fàctica) i una ciència formal.

Les ciències factuals s’encarreguen d’estudiar fets auxiliant de l’observació i l’experimentació. Per exemple, la física i la psicologia són ciències factuals perquè es refereixen a fets que se suposa ocorren en la realitat i, per tant, han de apel.lar a l’examen de l’evidència empírica per comprovar-los. En conclusió, l’objecte d’estudi de la ciència formal no són les coses ni els processos, sinó les relacions abstractes entre signes, és a dir, s’estudien idees. Són ciències formals la lògica i les matemàtiques.

Una altra manera de classificar les ciències molt més simple, és dividir-les en bàsiques i aplicades:

  • Ciències bàsiques.
  • Ciències aplicades. 

Distintes formes de concebir la Ciència

Per poder aprofundir o arribar al coneixement, intervenen dos mecanismes: la raó de l’individu i la realitat experimentable del que desitja conèixer. Segons això hi ha dues tendències que poden arribar a ser complementàries.

  • Racionalisme. Descartes, Leibniz o Pascal. El coneixement es fonamenta en la raó, lliure dels sentits.

  • Empirisme. Bacon, Hume. El fonament de les ciències ha de residir en els fets empírics, ja que només l’experiència pot establir criteris vàlids de certesa. S’arriba al coneixement a través de la raó de l’ésser humà en relació amb la realitat empírica (experimentable).

 

Kant estableix tres graus de coneixement:

    1. L’opinió: l’ésser humà considera alguna cosa com veritable, però no està segur i ésconscient de la seva subjectivitat.
    2. La creença: convenciment que el que pensem és veritat, encara que no puguem justificar aquesta certesa acceptable i objectivament.
    3. El saber en sentit estricte: opinió fonamentada tant subjectiva com objectivament.

És la interacció entre raó i sentits el que constitueix la font primordial de coneixement, i aquest té una faceta teòrica i una altra pràctica.


ACTIVITAT

  1. Classifica les següents “ciències” en les categories indicades en els dos requadres. Separa les que consideris “pseudocientífiques” o no científiques en el requadre corresponent. Algunes de les disciplines científiques poden trobar-se en diverses de les categories proposades: Lògica, Física, Filosofia, Astronomia, Astrologia, Medicina, Religió, Veterinària, Biologia, Química, Mitologia, Psicologia, Economia, Història, Geologia, Matemàtiques, Arquitectura, Farmàcia, Informàtica, Antropologia, Arqueologia, Lingüística, Quiromància, Astrobiologia, Ufologia, Astrofísica, Bioquímica, Enginyeria.

Anuncis

4 thoughts on “1.2. Què és la ciència?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s