9.3. Les serralades

Una serralada o sistema muntanyós és una successió de muntanyes enllaçades entre si(major que la serra). Constitueixen zones plegades o en fase de plegament. En elsgeosinclinales, o zones allargades situades a les vores dels continents, s’acumula ungran gruix de sediments, quan aquests materials pateixen una important compressió a causa de empentes laterals, es pleguen i s’eleven donant lloc a la formació de cadenes muntanyoses. A aquest tipus pertany la major part de les grans serralades continentals: Alps, Himàlaia, Andes, entre altres. A més de les forces internes del planeta, intervenenen el modelatge del relleu agents externs, com el vent o l’aigua, i processos lligats alclima, a la vegetació i al sòl.

Les serralades tenen dimensions que sobrepassen el centenar de quilòmetres. Quan aquestes dimensions són més modestes es diuen, segons la regió, com a carenescontraforts,serresserrals o serrats, aquests conjunts solen formar part, tot i que no sempre. Sovint hi ha grups de muntanyes que formen massissos, bé sigui dins de serralades de les que se’n diferencien per l’agrupació de cims amb una major alçada respecte a les muntanyes que l’envolten (p.ex.: El Massís del Montnegre) o bé perquè s’eleven de forma singular entre un espai relativament pla (p.ex.: el Massís de Montserrat).

Estan formades per roques sedimentàries en la superfície i, sota elles, metamòrfiques i magmàtiques en el nucli. Es formen en els límits destructius de les plaques o zones de subducció.

  • Orogènesi: Conjunt de processos geològics que donen lloc a una serralada.
  • Orogènia: Temps al llarg del qual es donen aquests processos.

La orogènia més recent és l’Alpina, que va començar fa 65 milions d’anys i encara continua activa. Ha format: els Alps, Andes, Muntanyes Rocalloses, Himàlaia, Pirineus …

Les orogènies anteriors han estat: la Huroniana (en el precambrià), la Caledoniana (en el Silúric-Devònic), la herciniana (en el Carbonífer-Permià)

SERRALADES PERICONTINENTALS

Les serralades pericontinentals són aquelles que s’ubiquen paral·leles a les fosses oceàniques, on subdueix una placa oceànica sota una continental. Un exemple clar seria la serralada dels Andes.

El procés de formació de les serralades pericontinentals és:

1) Es forma una subducció en una vora continental passiva.

2) A la zona de subducció s’acumulen sediments i “escates” arrencades de l’escorça.

3) Es genera magma (vulcanisme de grau baix per fricció) per fusió de la placa que subdueix, amb part del mantell. El magma format tendeix a ascendir i es poden donar 2 casos:

a) Si el magma es refreda en profunditat forma roques plutòniques (granit) que fan augmentar l’escorça continental.

b) Si el magma arriba a la superfície forma roques volcàniques com andesites.

4) Les forces horitzontals produeixen una compressió dels sediments, que es pleguen i fan augmentar l’escorça continental formant una serralada.

SERRALADES INTERCONTINENTALS.

Si la subducció continua poden arribar a enfrontar-se dues plaques continentals. En aquest cas no subdueix cap, sinó que col·lisionen i s’interpenetren. Com a conseqüència d’aquesta col·lisió, s’eleven una sobre l’altra i originen una serralada com els Alps o l’Himàlaia.

Ex de formació de l’Himàlaia: comença fa 40 mil de anys

• La placa Indoaustraliana es va desplaçar cap al nord-est, subduciendo sota la placa Euroasiàtica.

• La litosfera oceànica es va anar consumint i l’oceà va ser disminuint. Mentrestant, els sediments s’acumulaven a la zona de subducció.

• Els continents van col·lisionar, els sediments es van plegar i es va elevar la cadena muntanyosa.

Aquest moviment encara segueix actiu i l’Himàlaia creix uns 4-5 cm / any, encara que estan compensats per l’erosió.

ARCS INSULARS.

Són zones de subducció entre 2 plaques oceàniques. No són veritables serralades ja que no s’acumulen sediments continentals. Subdueix la placa més allunyada del continent i es formen grans fosses abissals i arcs insulars d’origen volcànic a la placa superior. Els arcs insulars són convexos cap a la placa que subdueix. Ex l’arxipèlag del Japó i el del Carib.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s