8.4. El cicle continental. Cicle de Wilson

Tots els processos que hem estudiat estan relacionats entre ells i formen un cicle lent (500 m.a.) i repetitiu en què les plaques no només es fragmenten, ans es desplacen i tornen a fusionar-se entre si. És el cicle de Wilson, les etapes principals del qual podem observar al
següent esquema.

Els continents, en no patir subducció van trencant i topant al llarg del temps, a la vegada que recullen en aquestes col·lisions dels sediments dipositats en les conques sedimentàries.

A continuació s’explica un exemple del que pot esdevenir a un continent al llarg del temps. Partim d’un continent en el qual s’acaba de formar un orógeno bicontinental amb engruixament de l’escorça i formació de roques intrusives (ígnies i metamòrfiques). Aquest orògen s’anirà erosionant fins a formar un crató
  • Obertura d’un continent per un rift
    • Corrent ascendent de l’astenosfera
    • Bombament. Elevació en altitud
    • Vulcanisme
    • Separació i formació de falles normals. Fossa tectònica
    • Aprimament de l’escorça continental
    • Acumulació de sediments continentals en fossa tectònica.
    • La fossa tectònica és capaç d’acumular grans quantitats de sediments doncs, en ser l’escorça prima, es produeix un enfonsament pel pes dels propis sediments: subsidència
    • Molts dels grans rius de la Terra discorren per rifts en què es va iniciar l’obertura però després va avortar.
  • Formació d’escorça oceànica
    • Si la separació continua l’escorça continental aprimada deixa pas a la formació d’escorça oceànica
    • Vulcanisme fisural intens
    • Es forma un oceà estret de costes elevades.
    • Les costes dels continents separats coincideixen
    • Acumulació d’evaporites si el clima és sec
  • Ampliació de l’oceà
    • Disminució d’altitud de la costa
    • Els rius desemboquen a la costa que ja no és elevada
    • Acumulació de grans volums de sediments. Formació del talús
    • Del talús es produeixen allaus de sediments cap al fons oceànic: Glacis continental de turbidites
    • Vora passiu madur allunyat de la dorsal
  • Formació d’un marge actiu
    • Trencament de l’escorça oceànica (En l’exemple s’ha produït prop de la costa)
    • Formació d’una fossa oceànica.
    • Sismicitat en pla
    • Marge actiu
    • Vulcanisme bàsic
    • Prisma d’acreció i mar interior
    • Formació d’un orógeno perioceánico
      • Reactivació d’antigues falles.
      • Formació de falles inverses.
      • Engruiximent de l’escorça per incorporació de magmes a la base de l’escorça continental
    • Formació d’un orógeno bicontinental
    • Arribada d’escorça continental inclosa a la placa subducida
    • Xoc d’escorces continentals
    • Plegamineto i ascens dels sediments de la plataforma continental
    • Formació de magmes i de roques ígnies i metamòrfiques
    • Engrosamineto cortical
    • Fusió de les escorces continentals implicades
  • Formació de nou marge actiu després del continent
    • Després de la fusió d’escorces contientales la subducció s’ha de produir en un altre lloc (en l’exemple després del continent que ha col · lisionat)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s