6. DINÀMICA D’ECOSISTEMES

4 eso ecosistemas

Conceptes bàsics

Ecologia

L’ecologia és la part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi; és la biologia dels ecosistemes. També es pot definir com l’estudi científic de les distribucions, l’abundància i les relacions dels organismes i les seves interaccions amb el medi ambient. El 1866 Ernst Häckel va introduir el concepte d’ecologia, terme compost de les paraules gregues οικος (oikos: casa, habitatge, llar) i λόγος (logos: coneixement, ciència, raó). En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l’estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seva transformació en les comunitats biològiques.

Entren dins el camp de l’ecologia l’estudi de les poblacions de plantes i animals, de les comunitats de plantes i animals i dels ecosistemes. Un ecosistema representa la xarxa de relacions entre els organismes a diferents nivells d’organització. Els ecòlegs s’interessen per qualsevol forma de biodiversitat, des del paper dels bacteris en el reciclatge dels nutrients als efectes de la selva tropical en la dinàmica de l’atmosfera terrestre. La disciplina de l’ecologia va emergir de les ciències naturals durant el segle XIX. L’ecologia no és sinònim de medi ambient o d’ecologisme, i també es diferencia de les ciències ambientals. L’ecologia també està estretament relacionada amb disciplines com la fisiologia, l’evolució, la genètica i l’etologia.

Ecosistema

Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d’organismes vius, o biocenosi iel medi físic on es relacionen, o biòtop, les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d’un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes. Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes com les plantes, animals, bacteris, algues, fongs i altres. Aquestes interaccions entre els organismes es donen a través del que s’anomena xarxa tròficaxarxa alimentària que és una sèrie de cadenes alimentàries o tròfiques íntimament relacionades per les que circulen energia (endosomàtica i exosomàtica) i materials en un ecosistema. Així, s’entén per cadena alimentària o tròfica cadascuna de les relacions alimentàries que s’estableixen de forma lineal entre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics.

Si un gran ecosistema s’estén per més d’un continent s’anomena bioma. El conjunt d’éssers vius d’un bioma s’anomena bioa.

Biocenosis o comunitat

Biocenosi és una comunitat d’organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d’equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que la integren i a llurs interaccions, és a dir, és el conjunt d’espècies que habiten en un lloc i en un temps determinats. En la biocenosi generalment no interfereixen els organismes vivents exteriors o llurs produccions, però, en canvi, són determinants l’ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions (llum, temperatura, règim de vents, composició de l’aigua).

Biòtop

Un biòtop és una àrea de condicions uniformes (físiques) del medi ambient que proveeix hàbitats per una sèrie concreta de plantes i animals, o el que és el mateix, és el lloc on viuen les espècies.

Població

En biologia una població és un conjunt d’individus de la mateixa espècie que ocupen un àrea concreta en un moment determinat.

Les poblacions es poden estudiar des de dos punts de vista: la distribució en el temps i la distribució en l’espai dels organismes.

Nínxol ecològic

En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie. Posa èmfasi en l'”ofici” de cada espècie.

És el paper que té una espècie en l’ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d’aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n’alimenten, els efectes que té sobre altres espècies de l’ecosistema…

Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de relacions s’estableixen entre les espècies i entre les espècies i el medi.

El nínxol ecològic, per tant, és el resultat de l’adaptació d’aquest organisme a l’ambient on viu. En el cas d’organismes que pateixen metamorfosi, el nínxol ecològic pot variar al llarg del temps: un capgròs és herbívor, mentre que la granota adulta s’alimenta d’insectes: el seu nínxol ecològic ha variat.

SEGÜENT