Cariotip. Conjunt de cromosomes d’una espècie.
Cicle cel·lular. El cicle cel·lular és una seqüència de successos que condueixen al creixement de la cèl·lula i despres a la divisió en cèl·lules filles. S’inicia en l’instant en què apareix una nova cèl·lula, descendent d’una altra que s’ha dividit, i acaba en el moment en què aquesta cèl·lula origina noves cèl·lules filles.
FASE G1. Compren des de la mitosi anterior fins que es torna a iniciar el període S. Bioquímicament és un període molt actiu. En aquesta fase es produeix la síntesi d’ARNm i consegüentment de proteïnes. La cèl·lula es dedica a fer “coses de cèl·lula” que no impliquen ni la preparació per a la divisió cel·lular, ni la divisió cel·lular mateixa.
FASE S. És la fase S (de síntesi) en la qual es produeix la duplicació de l’ADN. Com a resultat cada cromosoma es duplica i queda format per dues cromàtides idèntiques. Amb la duplicació de l’ADN, el nucli conté el doble de proteïnes nuclears i d’ADN que al principi.Té una durada aproximada de 8 hores.
FASE G2. En aquesta fase se sintetitzen les proteïnes que intervenen en la divisió cel·lular,es dupliquen els centríols i es comença a condensar la cromatina per formar els cromosomes.
Cromatina. La cromatina és un material microscòpic que porta la informació genètica dels organismes eucariotes i està composta d’ADN associat a proteïnes especials anomenades histones. Material del qual estan formats els cromosomes. Es troba dispersa pel nucli durant el temps que la cèl·lula no es troba en fase de reproducció. Quan la cèl·lula inicia la seva reproducció la cromatina es va enrotllant i van apareixent els cromosomes.
Cromosoma. És cadascun dels petits cossos en forma de bastonets en què s’organitza la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes. Es troben en el nucli de les cèl·lules. Són cada un dels toms o apartats en que es distribueix la nostra informació genètica.Estan formats per una sola molècula d’ADN, asociada a proteïnes (histones) amb el grau màxim d’espiralització. Reparteixen la informació genètica contiguda en l’ADN de la cèl·lula mare a les cèl·lules filles.
Mitosi. Procés de reproducció de la cèl·lula que consisteix en la divisió dels cromosomes, el nucli i el citoplasma deixant lloc a dues cèl·lules filles amb el mateix nombre de cromosomes i la mateixa informació genètica que la mare. És la darrera fase del cicle cel·lular.
Profase. La cromatina es segueix condensant (havia començat a fer-ho a la fase G2 del cicle cel·lular) i es formen els cromosomes constituïts per dues cromàtides diferents. Al mateix temps desapareixen la membrana cel·lular i el nucléol, s’atura la síntesis d’ARN al nucli i en les cèl·lules animals es duplica el centríol, cada un d’aquests es desplaça a un extrem de la cèl·lula. Els centriols comencen a fabricar les fibres del fus acromàtic (microtúbuls de tubulina) a mesura que es desplacen als pols de la cèl·lula.
Metafase.Els cromosomes, totalment condensats, es disposen en el centre de la cèl·lula; així formen la placa equatorial, i s’hi adhereixen pel centròmere (part central del cromosoma que uneix les dues cromàtides germanes) a les fibres del fus cromàtic.
Anafase. Els microtúbuls del fus acromàtic comencen a ser degradats al seu extrem polar pels centròmers, originant la tracció de les cromàtides germanes dels cromosomes, les quals es van dirigint al pols oposats de la cèl·lula.
Telofase. Desapareixen els microtúbuls i els cromosomes es descondensen en cromatina. Es formen els nuclèols i la cèl·lula es comença a dividir. La membrana nuclear es torna a formar.
Meiosi. La meiosi es pot definir com el pas d’una cèl·lula diploide a quatre cèl.lules haploides mitjançant dues divisions consecutives
Profase I. És un llarg període en el qual els cromosomes són un comportament particular, essencialment diferent de la que va observar en mitosis. El cromosomes es condensen. Desapareix el núcleol i es desorganitza l’embocall nuclear. Els cromosomes homòlegs s’aparellen i intercanvien fragments d’ADN (recombinació genètica o “crossing over”).
Metafase I. Hi ha una alineació de parells de cromosomes (2n) homòlegs a la placa equatorial del fus meiòtic (en ordre aleatori). Assegurant una nova barreja de cromosomes paterns i materns. Les fibres del fus s’uneixen als cinetocors dels cromosomes.
Anafase I. Els microtúbuls del fus acromàtic comencen a ser degradats al seu extrem polar pels centròmers. Els cromosomes migren a cada pol. Cada cromosoma encara té dues cromàtides. Com que s’han produït entrecreuaments, les cromàtides ja no són idèntiques entre elles.
Telofase I. Desapareixen els microtúbuls dels fus acromàtic i els cromosomes es comencen a desespiralitzar. Es formen nous embolcalls nuclears que envolten els dos nuclis i,es formen els nuclèols i el citoplasma es comença a dividir. La citocinesi dóna lloc a dues cèl·lules filles que tenen, cadascuna, 23 cromosomes. Cada cromosoma té dues cromàtides, per tant, hi ha nombre haploide de cromosomes, però diploide d’ADN.
Profase II. Sense passar pel període de INTERFASE, es torna a formar el fus acromàtic. Els cromosomes constituïts per dues cromàtides es mouen cap a la placa equatorial. Tornen a condensar-se els cromosomes i desapareixen la membrana nuclear i el nuclèol.
Metafase II. Els cromosomes van a l’equador de la cèl·lula. Les fibres del fus s’uneixen als cinetocors dels cromosomes, a cada una de els cromàtides germanes.
Anafase II. Els microtúbuls del fus acromàtic comencen a ser degradats al seu extrem polar pels centròmers. Se separen les cromàtides germanes i cada una es dirigeix cap a un extrem de la cèl·lula.
Telofase II. Desapareixen els microtúbuls dels fus acromàtic i els cromosomes es comencen a desespiralitzar. Es formen nous embolcalls nuclears que envolten els dos nuclis, es formen els nuclèols i el citoplasma es comença a dividir. La citocinesi dóna lloc a quatre cèl·lules diferents, cada una amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare.
COMPARACIÓ DE MITOSIS I MEIOSIS
MITOSI | MEIOSI |
Se produeix en totes les cèl·lules del cos, menys a les neurones i a les cèl·lules sexuals | Només es produeix a les cèl·lules sexuals |
Durada curta | Durada llarga |
No hi ha recombinació genètica | Si hi ha recombinació genètica |
Es produeixen dues cèl·lules filles amb la mateixa quantitat de cromosomes que la cèl·lula mare | Es produeixen quatre cèl·lules filles amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare |
La finalitat és el creixement o manteniment de les cèl·lules d’un individu i la prolongació de la seva vida | La finalitat és la creació de cèl·lules sexuals que es puguin combinar amb cèl·lules sexuals del sexe oposat per donar lloc a un nou individu |
Retroenllaç: 4 ESO | BIOLULIA