La divisió de les cèl·lules eucariotes és part d’un cicle vital continu, el cicle cel·lular, en el qual es distingeixen dos períodes majors, la interfase, durant la qual es produeix la duplicació de l’ADN, i la mitosi, durant la qual es produeix el repartiment idèntic del material abans duplicat. La mitosi és una fase relativament curta en comparació amb la durada de la interfase.
1) Interfase. La cèl·lula està ocupada en l’activitat metabòlica preparant-se per la mitosi (les properes quatre fases que condueixen i inclouen la divisió cel·lular). Els cromosomes no es distingeixen clarament en el nucli, encara que una taca fosca anomenada nuclèol, pot ser visible. La cèl·lula pot contenir un centrosoma amb un parell de centríols (o centres d’organització de microtúbuls en els vegetals) els quals són llocs d’organització per als microtúbuls.
2) Profase. Es produeix en ella la condensació del material genètic en cromosomes. Com que el material genètic s’ha duplicat prèviament durant la fase S de la Interfície, els cromosomes replicats estan formats per dues cromàtides, unides a través del centròmer. També es duplica el centrosoma, els dos centrosomes fills (cadascun amb dos centríols) migren llavors cap a extrems oposats de la cèl·lula i comencen a formar el fus acromàtic. En la profase tardana desapareix el nuclèol i es desorganitza l’embolcall nuclear.
3) Metafase. A mesura que els microtúbuls troben i s’ancoren als cinetocors durant la prometafase, els centròmers dels cromosomes es congreguen a la “placa metafàsica” o “pla equatorial”, una línia imaginària que és equidistant dels dos centrosomes que es troben en els dos pols del fus. Aquest alineament equilibrat en la línia mitjana del fus es deu a les forces iguals i oposades que es generen pels cinetocors germans. El nom “metafase” prové del grec μετα que significa “després.”
4) Anafase. Quan tots els cromosomes estan correctament ancorats als microtúbuls del fus i alineats en la placa metafàsica, la cèl·lula procedeix a entrar en anafase (del grec ανα que significa “dalt”, “contra”, “enrere” o “re-“). És la fase crucial de la mitosi, perquè en ella es realitza la distribució de les dues còpies de la informació genètica original.
5) Telofase. La telofase (del grec τελος, que significa “finals”) és la reversió dels processos que van tenir lloc durant la profase i prometafase. Durant la telofase, els microtúbuls no units a cinetocors continuen allargant-se, estirant encara més la cèl·lula. Els cromosomes germans es troben cadascun associat a un dels pols. La membrana nuclear es reforma al voltant dels dos grups cromosòmics, utilitzant fragments de la membrana nuclear de la cèl·lula original. Tots dos jocs de cromosomes, ara formant dos nous nuclis, es descondensar de nou en cromatina. La cariocinesis ha acabat, però la divisió cel·lular encara no està completa.
6) Citocinesis. La citocinesis és un procés independent, que s’inicia simultàniament a la telofase. Tècnicament no és part de la mitosi, sinó un procés a part, necessari per completar la divisió cel·lular. En les cèl·lules animals, es genera un solc d’escissió (cleavage furrow) que conté un anell contràctil d’actina en el lloc on va estar la placa metafàsica, escanyant el citoplasma i aïllant així els dos nous nuclis en dues cèl·lules filles. Tant en cèl·lules animals com en plantes, la divisió cel·lular està dirigida per vesícules derivades del aparell de Golgi, que es mouen al llarg dels microtúbuls fins a la zona equatorial de la cèl·lula. En plantes aquesta estructura es tradueix en una placa cel·lular en el centre del fragmoplast i es desenvolupa generant una paret cel·lular que separa els dos nuclis. El fragmoplast és una estructura de microtúbuls típica de plantes superiors, mentre que algunes algues utilitzen un vector de microtúbuls denominat ficoplast durant la citocinesis. Al final del procés, cada cèl·lula filla té una còpia completa del genoma de la cèl·lula original. El final de la citocinesi marca el final de la fase M.
biolulia.wordpress.com 