1.18. Els aliments transgènics

shutterstock_56769781-657x318Un aliment transgènic és aquell aliment obtingut d’espècies a les quals s’ha afegit de manera artificial gens que no els són propis mitjançant tècniques de biotecnologia i enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques s’aconsegueixen aliments amb qualitats particulars. Cal distingir entre transgènic i organisme modificat genèticament: mentre el primer per força ha d’haver rebut un gen que no li és propi, el segon inclou qualsevol modificació genètica, inclosa la supressió d’un gen. Avui en dia, en molts països desenvolupats, els aliments transgènics passen uns controls estrictes, i solament s’autoritzen els que han demostrat que són innocus per al consum i el medi ambient.

Entre aquests productes es troben algunes varietats de vegetals com: el blat de moro, soja, cotó, tomàquet i patata. Actualment s’estan fent estudis amb diferents mamífers com ovelles i vaques productores de carn i llet i porcs.

S’obtenen introduint un gen d’una espècie al genoma d’una altra amb la finalitat que el gen introduït s’expressi en un organisme on abans no ho feia.

Gens vegetals

Els vegetals modificats genèticament incorporen tres gens diferents:

El gen de resistència a antibiòtics: És un gen de marcatge, es a dir, permet diferenciar els individus que han estat modificats dels que no ho han estat. Aquest gen incorpora informació de resistència de l’ampicilina, també s’utilitzen altres antibiòtics utilitzats en medicina humana.

– El gen autoinsecticida: És un gen que s’incorpora a les plantes la informació per a generar una toxina, anomenada toxina Bt, que elimina els insectes nocius pel cultiu modificat. Ja s’utilitzava anteriorment com insecticida, però la única cosa que ha canviat és la via de dosificació.

– El gen de resistència a herbicides: S’utilitza com a marcador i també com a valor afegit del cultiu. Permet utilitzar major quantitat d’herbicides per eliminar les plagues sense que el vegetal conreat es vegi afectat.

Tècniques utilitzades

Transgenesis7Microinjecció

Primer s’ha d’obtenir oòcits i zoides i fusionar-los per a obtenir un zigot. Després se li injecta ADN en el nucli. L’ADN injectat es lineal perquè si fos circular s’hauria de tallar i no es sabria per on. Després l’embrió s’introdueix en una femella. Quan neix la descendència es te que veure quins individus has adquirit el transgen i l’expressen adequadament. Aquesta es la tècnica més utilitzada per a la obtenció d’animals transgènics.

cicle VIHInfecció vírica

El bacteri Agrobacterium Tumefaciens serveix per transferir ADN.

A conseqüència d’una ferida el bacteri entra dins la planta i forma uns tumors a la base de la tija (dibuix). En el tumor les cèl·lules es divideixen espontàniament i si s’afexeig antibiòtic no es veuran afectades perquè el bacteri ha transformat les cèl·lules. El bacteri conté ADN-T (transformant). El ADN-T conté gens de fithormones i està limitat per unes repeticions directes.

Per fer plantes transgèniques només cal eliminar el gen de la fitohormona i el gen de síntesi i col·locar en el seu lloc els gens que es volen transferir i els marcadors per fer la selecció.

Després s’infecta la ferida i s’espera a que el palmidi que conté Agrobacterium passi a les cèl·lules vegetals i tingui lloc la recombinació per zones d’homologia i el gen quedi integrat al genoma de la cèl·lula. Posteriorment es seleccionen les cèl·lules que han incorporat el ADN-T mitjançant l’antibiòtic, les cèl·lules resistents a l’antibiòtic són les que han incorporat el transgen i son les cèl·lules que ens interessen. A partir d’aquestes cèl·lules podem obtenir plantes transgèniques. Per assegurar que el transgen s’expressi s’haurà de revisar.

Sistema binari

El plasmidi Ti té els gens necessaris per la transferència (gens vir) i DNA-T.

El plasmidi pBR322 es transfereix soques d’Agrobacterium que tinguin el plasmidi Ti. Els factors vir actuen en trans sobre el DNA-T del plasmidi pBR322 i permet la transferència a les cèl·lules vegetals (no cal que hi hagi integració).

nacimiento_ing_gen_01Biolística

S’obté bales recobertes de ADN i es col·loquen en una boca de canó i es fa que les microbales es dirigeixin cap als protoplasmes. Els canons són d’heli que permeten una elevada acceleració de les biobales que els hi donarà una gran penetrància. Finalment les bales entraran a la cèl·lula introduint així el transgen. Per últim s’hauria de fer una selecció amb l’antibiòtic.

Aquesta tècnica es molt simple però la seva eficàcia és baixa i calen moltes biobales per a obtenir resultats satisfactoris.

Transferència electroforètica

S’agafa una llavor amb dues, una conté solució tampó amb el DNA i l’altra agafa la llavor. Una té un elèctrode positiu i l’altra un de negatiu, es fa passar una corrent i el DNA es transfereix de la pipeta a la llavor.

Cointegració

S’introdueix dins el ADN-T un plasmidi d’E.coli. En el punt de clonació es posen els gens que volem que expressi la planta. Es seleccionen les cèl·lules resistents a amplicilina que són les que hauran incorporat el plasmidi i es conjuguen amb l’Agrobacterium. Fem un cultiu i seleccionem les cèl·lules resistents a kanamicina (antibiòtic que es pot utilitzar en el tractament de malalties infeccioses quan l’ampicilina o altres antibiòtics són ineficaços) que donaran les plantes modificades genèticament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s