L’enginyeria genètica és la tecnologia del control i transferència d’ADN d’un organisme a un altre, el que possibilita la correcció dels defectes genètics i la creació de nous ceps (microorganismes), varietats (plantes) i races (animals) per a una obtenció més eficient dels seus productes.
L’enginyeria genètica inclou un conjunt de tècniques biotecnològiques, entre les quals destaquen:
- La tecnologia de l’ADN recombinant;
- La seqüenciació de l’ADN;
- La reacció en cadena de la polimerasa (PCR).
- Plasmotosis
- clonació molecular
- mutació excepcional
- transgènesi
- bloqueig gènic
La tecnologia de l’ADN recombinant
La tecnologia de l’ADN recombinant consisteix a aïllar i manipular un fragment d’ADN d’un organisme per a “recombinar-lo” amb el d’un altre organisme.
Generalment es tracta l’ADN amb una endonucleasa de restricció que origina en aquest cas un tall esglaonat en les dues brins dobles d’ADN. Els extrems escalonats de les dues brins d’ADN són complementaris, una condició que han de tenir si es volen unir. Els dos ADNs així tallats es barregen, s’escalfen i sé refreden suaument. Els seus extrems cohesius s’apariaran donant lloc a un nou ADN recombinat, amb unions no covalents. Les unions covalents es formen afegint ADN ligasa i una font energètica per formar els enllaços.
Una altra enzim clau per unir ADNs és la transferència terminal, que pot afegir molts residus de desoxiribonucleòtids successius a l’extrem 3’de els brins de l’ADN. D’aquesta manera poden construir cues de poli Guanina en els extrems 3’d’una de les cadenes d’ADN i cues de poli Citosina en els extrems de l’altra cadena. Com que aquestes cues són complementàries, permetran que els dos ADNs s’uneixin per complementarietat. Posteriorment, es formen els enllaços covalents per la ADN ligasa.
L’ADN recombinat s’insereix en un ADN vector que actuï com a vehicle per a introduir-lo en una cèl · lula hoste que ho repliqui, els vectors o transportadors més utilitzats són els plasmidis i l’ADN del fag lambda.
La seqüenciació de l’ADN
És un conjunt de tècniques que permeten conèixer l’ordre en què apareixen els nucleòtids en l’ADN, que és la base de la informació genètica dels organismes. Mitjançant aquesta tècnica té aplicacions mèdiques, com la recerca d’algun polimorfisme genètic que s’associï amb una malaltia; bàsiques: comparar la història evolutiva d’un organisme; o forenses.
La reacció en cadena de la polimerasa (PCR)
La tècnica de la PCR aprofita l’activitat enzimàtica per la qual es replica l’ADN a les cèl·lules per aconseguir una gran quantitat de còpies d’ADN a partir de quantitats petites.
S’utilitza una polimerasa o una barreja de diverses que puguin resistir temperatures elevades, sent la més comuna la polimerasa taq.
La tècnica consisteix a realitzar diversos cicles de temperatures elevades per aconseguir la desnaturalització de l’ADN i temperatures més baixes per l’amplificació de l’ADN desnaturalitzat mitjançant la polimerasa.
biolulia.wordpress.com 