1.13. El concepte de gen

Un individu pertany a una espècie determinada perquè presenta uns trets que són comuns als d’aquesta espècie, trets del seu aspecte (color i mida dels cabells, forma i color dels ulls, talla, pes, etc), del seu comportament (agressivitat, intel·ligència, pautes sexuals), de la seva fisiologia (presència de certs enzims i hormones, etc). Cadascun d’aquests trets distintius que són els mateixos per a tots els individus de l’espècie s’anomenen CARÀCTERS, i s’hereten dels pares. Cada caràcter es desenvolupa segons la informació específica per a ell, i aquesta informació es troba en l’ADN nuclear. En una cadena d’ADN sol haver informació per més d’un caràcter.

Cada fragment d’ADN amb informació completa per a un caràcter determinat es denomina GEN, de manera que un cromosoma és conjunt de gens.

Experiment de Beadle i Tatum

La hipòtesi “un gen, un enzim” proposa l’existència d’una relació directa entre la molècula d’ADN i la seqüència d’aminoàcids d’un enzim. Segons aquesta hipòtesi, un gen conté la informació perquè els aminoàcids s’uneixin en un determinat ordre i formin un enzim. Va ser una hipòtesi formulada en la dècada dels anys quaranta del segle XX per G. Beadle i E. Tatum.

Anys més tard, la hipòtesi “un gen, un enzim” es va transformar en la de “un gen, una cadena polipeptídica”, ja que no totes les proteïnes són enzims i que, a més, algunes proteïnes estan formades per més d’una cadena polipeptídica.

Les proteïnes són biomolècules formades per la unió d’aminoàcids. Hi ha 20 aminoàcids diferents.

L’ordre o seqüència en que s’uneixen els aminoàcids determina el tipus de proteïna; el canvi d’un sol aminoàcid determina que la proteïna sigui diferent. Com que una proteïna conté centenars o milers, el nombre de proteïnes diferents que poden formar-se és enorme.

El segment d’ADN que conté les instruccions per col·locar en un determinat ordre els aminoàcids d’una proteïna s’anomena gen.

Com s’expressa la informació genètica de l’ADN?

Els gens són fragments d’ADN que contenen la informació necessària perquè es manifesti un caràcter heretable en un ésser viu. En realitat, el que fan és codificar la informació per sintetitzar una proteïna, que serà la responsable de l’aparició del caràcter

Les proteïnes són biomolècules molt actives responsables de les funcions cel · lulars i dels trets dels individus (el fenotip).

El conjunt de gens d’un individu és el seu genotip, i encara que participa en la manifestació dels caràcters implicats (fenotip), la seva acció aquesta modulada per l’ambient (epigenètica)

Diem que un gen s’expressa quan dóna lloc a la síntesi de la proteïna per la qual codifica. En cada moment de la cèl · lula s’expressen uns gens i altres estan “silenciats”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s