1.20. Implicacions dels avanços en biotecnologia

Els avenços en la biotecnologia i l’enginyeria genètica han obert camí a moltes aplicacions pràctiques., com el diagnòstic, l’eliminació, la prevenció i curació de malalties, la lluita contra la contaminació i per a l’eliminació de residus, l’obtenció de nous combustibles, etc.

Hi ha una llista d’inconvenients relacionats amb els possibles riscos, principalment ecològics, sanitaris, socials, que es poden derivar de la seva aplicació. Hi ha un seguit d’implicacions ètiques i legals de molta importància a escala global.

Implicacions ecològiques

L’aparicó d’organismes trangènics en un àmbit pot provocar l’extinció d’espècies naturals si es propaguen de manera incontrolada, ja que colonitzen ecosistemes naturals i afecten altres organismes. Això pot tenir com a conseqüencia la pèrdua de diversitat genètica. Entre els riscos per al medi ambient cal assenyalar la possibilitat de la pol·linització creuada, per mitjà de la qual el pol·len dels cultius genèticament modificats (GM) es difon a cultius no GM en camps propers, pel que poden dispersar certes característiques com resistència a els herbicides de plantes GM a aquelles que no són GM. Això que podria donar lloc, per exemple, al desenvolupament de mala herba més agressiva o de parents silvestres amb major resistència a les malalties o als estressos abiòtics, trastornant l’equilibri de l’ecosistema. Altres riscos ecològics sorgeixen del gran ús de cultius modificats genèticament amb gens que produeixen toxines insecticides. Això pot fer que es desenvolupi una resistència al gen en poblacions d’insectes. També hi pot haver risc per a espècies que no són l’objectiu, com aus i papallones, per plantes amb gens insecticides.També es pot perdre biodiversitat, per exemple, com a conseqüència del desplaçament de cultius tradicionals per un petit nombre de cultius modificats genèticament.

Implicacions sanitàries

L’ús de nous fàrmacs pot ocasionar efectes secundàris no coneguts.La producció d’organismes trangènics pot provocar l’aparició de nous virus o bacteris patògens que originen malalties desconegudes o contaminacions a causa de nous processos metabòlics.

Hi ha riscos de transferir toxines d’una forma de vida a una altra, de crear noves toxines o de transferir compostos al·lergènics d’una espècie a una altra, el que podria donar lloc a reaccions al·lèrgiques imprevistes.

Hi ha el risc que bacteris i virus modificats s’escapin dels laboratoris d’alta seguretat i infectin a la població humana o animal.

Implicacions socials

El coneixement del genoma humà ens permetrà conèixer la possibilitat de patir una malaltia determinada al llarg del temps o de ser-ne portador, en vista a prevenir-la o curar-la. Però aquesta informació, podria perdre el dret a la intimitat. Podrien generar situacions en què les empresses sol·licitessin informes genètics per accedir a un lloc de treball, o les asseguradores augmentessin les primes de les pòlises a les persones propenses a tenir alguna malaltia.

Implicacions ètiques

El coneixement en profunditat del nostre genoma obre la possibilitat de la manipulació del material genètic de la nostre espècia. La UNESCO vetlla perquè es respectin els principis de llibertat i dignitat de les persones enfront dels riscos de desviació de la biomèdica o de les seves aplicacions. Actualment s’impedeix modificar la genètica en els gàmetes, ja que podria modificar el patrimoni genètic de la descendència.

Els avenços en genètica i el desenvolupament del Projecte genoma humà, en conjunció amb les tecnologies reproductives, han suscitat preocupacions de caràcter ètic sobre les quals encara no hi ha consens.

1. Reproducció assistida de l’ésser humà. Estatut ètic de l’embrió i del fetos. Dret individual a procrear.
2. Sondeigs genètics i les seves possibles aplicacions discriminatòries: drets a la intimitat genètica ja no saber predisposicions a malalties incurables.
3. Modificació del genoma humà per “millorar” la naturalesa humana.
4. Clonació i el concepte de singularitat individual davant el dret a no ser producte del disseny d’altres.

Implicacions legals

La possibilitat de patentar productes biotecnològics té moltes implicacions globals. Una de les principals discusions actuals entre els científics és la possibilitat de patentar plàntes i animals trangènics, així com seqüencies del genoma humà. El CEP prohibeix patentar gens humans.

Avantatges

Entre els principals avantatges de la biotecnologia es tenen:

1. Rendiment superior. Mitjançant els OGM el rendiment dels cultius augmenta, donant més aliment per menys recursos, disminuint les collites perdudes per malaltia o plagues així com per factors ambientals.
2. Reducció de pesticides. Cada vegada que un OGM és modificat per resistir una determinada plaga està contribuint a reduir l’ús dels plaguicides associats a la mateixa que solen ser causants de grans danys ambientals i a la salut.
3. Millora en la nutrició. Es pot arribar a introduir vitamines i proteïnes addicionals en aliments així com reduir els al·lergens i toxines naturals. També es pot intentar conrear en condicions extremes el que auxiliaria als països que tenen menys disposició d’aliments.
4. Millora en el desenvolupament de nous materials.

L’aplicació de la biotecnologia presenta riscos que es poden classificar en dues categories diferents: els efectes en la salut dels micos que són els humans i dels animals i les conseqüències ambientals. A més, hi ha risc d’un ús èticament qüestionable de la biotecnologia moderna.