1.6. El cicle cel·lular

La divisió cel·lular és la part del cicle cel·lular en la qual una cèl·lula inicial anomenada mare es divideix en dues per a formar dues cèl·lules filles. Gràcies a la divisió cel·lular es produeïx el creixement dels organismes pluricelulares amb el creixement dels teixits i la reproducció vegetativa en éssers unicel·lulars.

La Mitosi és la forma més comuna de la divisió cel·lular en les cèl·lules eucariotes. Una cèl·lula que ha adquirit determinats paràmetres o condicions de grandària, volum,etc; pot replicar totalment la seva dotació de ADN i dividir-se en dues cèl·lules filles, normalment iguals.

Els éssers pluricelulares reemplacen la seva dotació cel·lular gràcies a la divisió cel·lular i sol estar associada a la diferenciació cel·lular. En alguns animals, la divisió cel·lular es deté en algun moment i les cèl·lules acaben envellint. Les cèl·lules senescentes es deterioren i moren, a causa del envelliment del cos.

El cicle cel·lular és la seqüència de modificacions que pateix una cèl·lula des de la seva formació fins que es divideix, tot originant dues cèl·lules filles.

Tota cèl·lula prové de la divisió d’una altra cèl·lula preexistent. Entre una divisió i la següent, la cèl·lula travessa una sèrie d’etapes que formen el seu cicle cel·lular. Tradicionalment es distingia entre un període de repós o interfase, i un període de divisió cel·lular. Durant la interfase el nucli aparentment no presenta cap activitat, mentre que al periode de divisió pateix una sèrie de transformacións fàcilment obervables amb el microscopi òptic.

La interfase és en realitat un període de gran activitat cel·lular. La majoria del components cel·lulars es formen contínuament durant la interfase a excepció de l’ADN.

Així doncs , la interfase està composta per fases G1, S i G2, i normalment representa el 90% del total del cicle cel·lular. A les cèl·lules eucariotes amb divisió cel·lular ràpida , la interfase dura unes 16-24 hores , mentre que la fase M únicament 1 o 2 hores.

• Fase G1. És una fase de creixement que s’inicia immediatament després de la divisió cel·lular. És una etapa d’intensa activitat metabòlica on els gens es transcriuen i es tradueixen per sintetitzar les proteïnes necessàries per al creixement cel·lular. Acostuma a durar unes 11 hores.
• Fase S. Quan la cèl·lula assoleix unes determinades dimensions , s’ha de preparar per a la seva divisió; per això duplica prèviament el seu contingut genètic amb la finalitat que cada cèl•lula filla contingui una còpia idèntica del genoma (conjunt d’ADN de la cèl·lula). Aquesta és una fase de síntesi i replicació de l’ADN i finalitza quan el contingut d’ADN del nucli s’ha duplicat. Té una durada aproximada de 8 hores.
• Fase G2. En aquesta etapa , preparatòria per a la mitosi , es transcriuen i es tradueixen certs gens responsables de l’aparició de les proteïnes necessàries per a la divisió cel·lular. Té una durada aproximada de 4 hores.
• Fase M. És l’etapa final del cicle , quan les cèl·lules es divideixen i reparteixen equitativament el seu contingut nuclear (mitosi) i citoplasmàtic (citocinesi) entre les dos cèl·lules filles. En primer lloc la cromatina que ha estat duplicada en la fase S es condensa i forma unes estructures – cromosomes- que han d’ésser alineats separats i desplaçats cap els extrems de la cèl•lula. En segon lloc , el citoplasma s’ha de segmentar de manera que assegure que cada cèl·lula filla obtingui no solament un conjunt complet de cromosomes, sinó també els elememnts i orgànuls citoplasmàtics.
• Fase G0. En alguns casos , a partir de la fase M la cèl·lula pot entrar en una fase G0 durant la qual experimenta tota una sèrie de transformacions que porten a la diferenciació cel·lular , de manera que la cèl·lula s’especialitza i únicament utilitza una part del seu genoma. En algunes cèl·lules molt especialitzades la diferenciació cel·lular no permet que es tornin a dividir; en altres cèl·lules poden passar de G0 a G1 i dividir-se en ser correctament estimulades.