1.5. Els cromosomes |

Els cromosomes són estructures amb forma filamentosa que apareixen durant la divisió cel·lular. Reparteixen la informació genètica contiguda en l’ADN de la cèl·lula mare a les cèl·lules filles.

Cada cromosoma està constituït per un filament d’ADN d’uns quants metres de longitud. Per solucionar això, la molècula s’empaqueta molt. En procariotes aquest fenomen no es produeix; en canvi, en Eucariotes l’ADN s’interrelaciona amb proteïnes bàsiques, ja que l’ADN és àcid. s’enrotlla sobre blocs de proteïnes que constitueixen el nucleosoma, i entre cada nucleosoma hi ha l’anomenat ADN enllaçant, que no està replegat. Alhora, els nucleosomes és repleguen entre ells mateixos, reduint molt el volum total del material genètic.

Cada cromosoma està format per dues cromàtides que s’uneixen en un punt anomenat centròmer. Una cromàtide conté una molècula de cromatina condensada i l’altra posseeix una altra molècula de cromatina idèntica, resultat de la replicació de l’ADN; per això en un cromosoma es pot parlar de cromàtides germanes. Cada cromàtide presenta dos braços, que poden tenir la mateixa longitud o diferent.

La cromatina i els cromosomes

Un cromosoma està format per una sola molècula d’ADN. Cada un dels cromosomes humans tendria entre 3 i 4 cm de longitud amb la cadena d’ADN completament desenrotllada. Fent una regla de 3 simple podem deduir que si tenim 46 cromosomes, tenim al voltant d’1.80 m d’ADN a l’interior de cada un dels nuclis de les nostres cèl·lules. Tenint en compte que el diàmetre del nucli de les cèl·lules humanes varia entre 6 i 18 micres, és fàcil deduir que la única forma en que hi cabi és que estigui molt empaquetat.

L’ADN dels eucariotes es troba combinat amb proteïnes (histones) tot formant la cromatina. Les histones tenen càrrega + i atrauen a l’ADN –. La unitat d’empaquetament fonamental de la cromatina és el nucleosoma, tot presentant un aspecte típic a collaret de perles. (estadi d’interfase de la mitosi o meiosi). La fibra de cromatina s’enrotlla encara unes quantes vegades més i forma un filament més gruixut fins a donar el cromosoma. (estadi de divisió cel·lular)

Nombre de cromosomes

Cada espècie té un nombre característic de cromosomes. Segons això pot haver-hi:

ORGANISMES O CÈL·LULES HAPLOIDES. Tenen un sol joc de cromosomes a les cèl·lules. Es representen amb la lletra n, que indica el nombre de tipus diferents de cromosomes presents a cada cèl·lula.
ORGANISMES O CÈL·LULES DIPLOIDES. Tenen un nombre parell de cromosomes a les cèl·lules somàtiques. Aquests cromosomes s’anomenen cromosomes homòlegs i cadascun procedeix del gàmete d’un progenitor. Es representen amb 2n.

El cariotip

El cariotip és el conjunt de cromosomes d’una espècie.

En moltes espècies diploides existeixen dos tipus de cromosomes:

Els autosomes, que són les mateixes parelles en femelles i mascles.
Els heterocromosomes o cromosomes sexuals, anomenats així perquè segons es tracti de femella o de mascle són de diferent tipus, o si són del mateix tipus es troben en nombre diferent. Hi ha dos tipus d’heterocromosomes: l’anomenat cromosoma X i l’anomenat cromosoma Y. La parella XX determina l’anomenat sexe homogamètic, on tots els gàmetes són X. La parella XY determina l’anomenat sexe heterogamètic, amb gàmetes X i gàmetes Y. Hi ha mascles heterogàmetics (XY) i femelles homogamètiques (XX). Hi ha mascles amb un sol heterocromosoma (XO). També podem trobar mascles homogamètics (ZZ) i en canvi la femella és heterogamètica (ZW o ZO).