b. Biomolècules orgàniques

La matèria que compon les cèl·lules, llevat de l’aigua i les sals, està formada per molècules orgàniques, és a dir, molècules que contenen carboni.

Totes es poden agrupar en 4 grans classes: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

GLÚCIDS O HIDRATS DE CARBONI.

Composts de C, H i O. Es classifiquen en:

  • Monosacàrids: Una sola molècula, com la glucosa, fructosa i la ribosa.
  • Disacàrids: Formats per la unió de 2 molècules de monosacàrids, com la sacarosa (sucre de canya o remolatxa), lactosa (Sucre de la llet)

Els monosacàrids i els disacàrids tenen sabor dolç i s’anomenen sucres

  • Polisacàrids. No tenen sabor dolç i fan funcions d’emmagatzematge d’energia i de formació d’estructures cel·lulars. Els principals són: el midó o fècula (vegetals) i el glucògen (animals); la cel·lulosa, que és un component de la paret de les cèl·lules vegetals, i la quitina, component de l’exosquelet dels artròpodes i de les parets cel·lulars de molts fongs.

LÍPIDS

Composts de C, H i O. Ocasionalment també N i P. Els més importants són:

Greixos o triglicèrids: Reserva energètica. En oxidar-se als mitocòndris aporten el doble d’energia que els glúcids.

Fosfolípids: Estructura de les membranes cel·lulars

Ceres: Cobertes protectores a fulles, fruits i a la pell, als cabells o a les plomes

Terpens: Pigments i substàncies oloroses en els vegetals. Precursors de les vitamines A, E i K

Esteroides: Precursors de vitamines com la D, hormones sexuals i les que secreta l’escorça suprarrenal. Formen àcids biliars i el colesterol

 

ÀCIDS NUCLEICS

Composts de C, H, O, P i N. Són macromolècules, polímers formats per la repetició de monómeros anomenats nucleòtids, units mitjançant enllaços fosfodiéster. Es formen, així, llargues cadenes o polinucleòtids, el que fa que algunes d’aquestes molècules arribin a arribar a grandàries gegantes (de milions de nucleòtids de llarg). A la naturalesa hi ha 2 tipus:

 

ADN és bicatenari, constituït per dues cadenes polinucleotídiques unides entre si en tota la seva longitud. Aquesta doble cadena pot disposar-se en forma lineal (ADN del nucli de les cèl·lules eucarióticas) o en forma circular (ADN de les cèl·lules procariòtiques, així com de les mitocondrias i cloroplasts eucarióticos). La molècula de ADN porta la informació necessària per al desenvolupament de les característiques biològiques d’un individu i conté els missatges i instruccions perquè les cèl·lules realitzin les seves funcions. Excepcionalment, l’ADN d’alguns virus és monocatenario, és a dir, està format per un solo polinucleótido, sense cadena complementària.

 

L’ARN difereix de l’ADN en que la pentosa dels nucleòtids constituents, és ribosa en lloc de desoxirribosa, i que en lloc de les quatre bases A, G, C, T apareix A, G, C, U (uracil en lloc de timina). Les cadenes de ARN són més curtes que les de ADN, encara que aquesta característica és a causa de consideracions de caràcter biològic, ja que no existeix limitació química per a formar cadenes de ARN tan llargues com de ADN, al ser l’enllaç fosfodiéster químicament idèntic. El ARN sol ser monocateari.