7.3.2. Riscos ambientals antropogènics

1. Riscos Químic – Tecnològics.

Els riscos quimico-tecnològics, també coneguts com a riscos més grans es relacionen amb accidents i situacions excepcionals. Les seves conseqüències poden presentar una especial gravetat ja que la ràpida expulsió de productes perillosos o d’energia podria afectar àrees considerables.

Els riscos tecnològics són riscos associats a l’activitat humana (tecnològics, biològics, …). Es tracta dels riscos percebuts com a fenòmens controlables per l’home o que són fruit de la seva activitat.

Diversitat dels riscos tecnològics

• Alguns riscos estan directament relacionats amb les activitats agrícoles i industrials. Els tractaments químics induïts pel productivisme agrícola contaminen les capes freàtiques. L’aigua potable escasseja.

• Les activitats industrials generen també riscos, especialment en el sector de la química. Així, el 1976, al municipi de Seveso prop de Milà, a Itàlia, una fàbrica química va deixar escapar vapors de dioxina a l’atmosfera que han tingut greus conseqüències sobre la salut de les poblacions properes. El 2001, l’explosió de la fàbrica química AZF de Tolosa de Llenguadoc (França) va ocasionar víctimes humanes i destruccions considerables. La matinada del 25 d’abril de 1998, una bassa de residus de metalls pesants molt contaminants de 8 hm³, procedents d’una mina de l’empresa de capital suec Boliden-Apirsa, situada a la localitat d’Aznalcóllar, es va trencar per dos dels seus costats, alliberant gran quantitat de líquid de molt baix pH (alta acidesa). L’abocament produït en el riu Agrio va arribar ràpidament al Guadiamar, que flueix cap al Parc natural de Doñana i preparc, on va ser frenat i desviat mitjançant dics perquè arribés amb més rapidesa al Guadalquivir i fins arribar al mar.

• La producció, el transport i el consum d’energia estan en l’origen de nombrosos riscos. El transport de petroli per mar ja ha provocat un gran nombre de marees negres com la catàstrofe del Prestige, tenint especial incidència a Galícia, el 2002. L’emissió de gasos a efecte hivernacle, és en part responsable de l’escalfament global. Les centrals nuclears estan molt vigilades però catàstrofes (fuites radioactives) ja han tingut lloc com per exemple, l’accident de Txernòbil (a Ucraïna) el 26 d’abril de 1986, o el de Fukushima l’11 de març de 2011

La distribució desigual dels riscos tecnològics

Els riscos tecnològics existeixen als països rics i també en els països pobres o en desenvolupament.

• El 1984, a la ciutat índia de Bhopal, una fuita tòxica comporta la mort d’unes 4 000 persones.
  

  Víctimes de Bhopal

• Les ciutats xineses estan entre les ciutats més contaminades del món.

• Els països del Sud estan particularment exposats perquè el ràpid desenvolupament econòmic posa de banda les mesures de precaució elementals. Aquest va ser també el cas dels països actualment desenvolupats durant la revolució industrial del segle XIX al segle XX.

2. Riscos Sanitari – Ambientals

El fenomen sanitari-ambiental és definit com una calamitat que es genera per l’acció patògena d’agents biològics que ataquen la població, els animals i les collites, causant la seva mort o l’alteració de la seva salut. Els perills i riscos sanitaris es presenten principalment per l’accelerat creixement de la població i el desenvolupament industrial. Aquestes es situen amb més freqüència en llocs amb més concentració humana.

3. Riscos Soci-Organitzatius

Calamitat generada per motiu d’errors humans o per accions premeditades, que es donen en el marc de grans concentracions o moviments massius de població. S’agrupen en aquesta categoria certs accidents i actes que són resultat d’activitats humanes. Es tenen per una banda els accidents relacionats amb el transport aeri, terrestre, marítim o fluvial, que donin com a resultat grans pèrdues humanes o materials, la interrupció o desperfecte en el subministrament o operació de serveis vitals que provoquin desorganització en les estructures socials, els accidents industrials o tecnològics no associats a productes químics, els derivats del comportament desordenat en grans concentracions de població i els que són producte de comportament antisocial, com els actes de sabotatge o terrorisme.